QUAN  MÉS ENVELLEIXO...

- més content estic d'haver trobat la persona que m'ha fet i em fa somriure.

- més suposo que tu ets una persona més al món, però sé que per mi tu ets el món.

- més trobo a faltar el Joan, tant que m'agafen ganes de treure-me'l dels meus pensaments i fer-li una abraçada de veritat.

- més sé que el Joan no serà mai un minut més vell, que serà eternament jove, sempre igual a la foto que presideix el meu despatx.

  És bonica aquesta foto, però és millor no mira-la gaire. Fa massa mal.

- més he aprés que encara que sigui feliç amb aquells que estan al meu costat, enyoraré terriblement els que ahir estaven amb mi i ara se n'han anat.

- més voldria solucionar totes les preocupacions dels meus fills i també dels meus néts.

- més m'agradaria trobar sentir a la vida.

- més convençut estic que la veritable felicitat no ens ve de fora, perquè l'única pau és la pau interior.

- més convençut estic que una bona salut espiritual és una meta noble per la qual val la pena esforçar-se.

- més em meravello de seguir vivint.

- més descobreixo coses de les quals ni m'havia adonat.

- més conscient sóc que hi ha més vida darrere meu que davant meu.

- més temps dedico a assaborir cada segon, cada minut que passa.

- més vull tenir serenor i entusiasme.

- més espero reveure els amics, els que sempre recordo i els que sovint oblido.

- més m'adono que no penso com quan era jove.

- més voldria trobar un lloc on estar en pau, on trobar serenitat.

- més vull somniar, perquè en els somnis l'home és lliure.

- més vull aprendre de qui em pot ensenyar.

- més vull anar on vull anar.

- més vull ser allò que vull ser.

- més vull comptar els records, no pas els anys.

- més donaria tot el que sé per la meitat del que ignoro.

- més vull viure com penso, no pensar com visc.

- més vull entendre una mirada, no una llarga explicació.

- més voldria estimar i menys desitjar.

- més crec que si sóc feliç, més feliç podré fer els altres.

- més crec que he fet el cim i que he començat a baixar, però que valien la pena els sacrificis per arribar a dalt.

- més conscient sóc que el panorama és molt diferent quan puges que quan baixes i que la baixada no necessàriament ha de ser trista o nostàlgica.

- més crec que la cosa més agradable es veure allunyar-se el cim amb la vista posada en el refugi que t'espera.

- més conscient sóc que la maduresa és una finestra a un futur que és curt, però que et permet contemplar un passat que voldria creure que ha estat gran, llarg i útil,

   almenys per a les persones que tinc al voltant.

- més vull creure que, probablement, encara sóc necessari per a algú, però convençut que no sóc imprescindible per a ningú.

- més convençut estic que cada dia és el millor de l'any.

- més vull creure que cada vegada que es tanca una porta davant meu, s'obre una finestra al futur.

- més voldria que Déu ens hagués donat dues vides, una per assajar i una altra per actuar.

- més crec que si vols trobar amistat, primer l'has d'aportar tu.

- més crec que no cal fer avui, allò que també pots deixar de fer demà 

- més veig que, de joves, val la pena caminar i parlar. De grans, és millor estar tranquil i callar.

- més em costa creure el que no entenc.

- més convençut estic que només podem donar una opinió imparcial sobre allò que no ens importa; per això les opinions imparcials no tenen cap valor.

- més clar veig que les penes petites fan xerrar; les grans són mudes.

- més crec que tot acte de bondat és una demostració de poder.

- més clar veig que les estàtues es fan petites quan te n'allunyes: els homes, quan t'hi acostes.

- més convençut estic que els records són un paradís del qual no podem ser expulsats.

- amb més nostàlgia recordo al meu avi que regava l'arbre que creixia a la vorera davant de la seva botiga i que em deia que ell tenia un jardí d'un sol arbre.

- més convençut estic que la paraula escrita és una excel·lent teràpia contra la malenconia.

- més crec que la prosa escrita amb llenguatge poètic pot ajudar a canviar el món.

- més crec en la bellesa de les coses senzilles i simples.

- més sé que la maduresa és l'estat ideal, perquè s'és prou vell per reconèixer els errors passats i encara s'és jove per cometran de nous.

- més he aprés que si sabés que aquesta és la darrera vegada que et veig, et diria “t'estimo” i no donaria per fet que ja ho saps.

- més crec que no s'ha de plorar perquè ja s'ha acabat, sinó somriure perquè ha passat.

- més persuadit estic que no hi ha metge ni medicina per la por.

- més sé que s'ha d'excavar el pou abans que tinguis set.

- més clar veig que amb una mentida pots anar molt lluny, però sense esperança de tornar.

- més he aprés que la lluna i l'amor quan no creixen, decreixen.

- més entenc perquè l'home va ser creat amb dues orelles i una boca: perquè escolti el doble del que parli.

- més veig que es té que mirar el que hi ha amb satisfacció en lloc de patir pel que no hi ha.

- més sé que la gent creu allò que vol creure.

- més convençut estic que els meus problemes no són els mes importats del món.

- més he aprés que és bo donar quan et demanen, però encara és millor donar a qui no et demana res i ho necessita.

- més conscient sóc com són d'efímeres les coses de la nostra vida,

   són com un estel a l'alba, una bombolla en un cop de vent,

    un llampec en un núvol d'estiu, un eco, un arc de Sant Martí, un fantasma, un somni.

- més clar veig que demanar perdó, dir que estimes, dir que enyores, dir que necessites,

   dir que vols ser amic, davant d'una tomba, ja no té cap sentit.

- més temps dedico a assaborir cada segon, cada minut que passa.

- més estic convençut que hi ha coses que no tenen remei com per exemple,

   una pedra després d'haver-la llençat,

   una paraula després d'haver-la dit,

   una ocasió després d'haver-la perdut i

    el temps quan ja ha passa

- més escolto als que parlen poc.

- més m'agrada, a l'estiu asseure'm per llegir un llibre sota un arbre amb moltes fulles,

   perquè no deixin passar el sol massa calent del migdia, que em molesta,

   i a l'hivern, sota el mateix arbre sense fulles

   perquè deixi passar el “solet” del migdia que m'escalfa.

- més en sorprèn veure que tot funciona com sempre, amb diferents persones, 

   però totes amb la mateixa pressa, amb la mateixa eficàcia o amb la mateixa barroeria.

- més convençut estic que tot el que veiem està en un estat de canvi constant,

  que res perdura per sempre o es manté estable durant gaire temps.

- més m'agradaria trobar la “MEVA” resposta a la pregunta: QUI SÓC JO?

- més he aprés que darrere cada final, hi ha un nou inici,

  darrera de cada triomf o fracàs, hi ha un nou repte.

- més convençut estic que no has de deixar-te bressolar per la teva pròpia compassió.

- més crec que la joventut és un disbarat; la maduresa, una lluita, i la vellesa, és remordiment del que has fet, per haver-lo fet, i del que no has fet, per no haver-lo fet.

- més sé que la clau de la vida és estar preparat, saber esperar i aprofitar el moment adequat.

- més m'agradaria viure tots els dies que em quedin de la meva vida.

- amb més enyorança recordo aquells jocs d'infantesa amb els amics del barri en què ens explicàvem “aventures” i

   mai no sabies si començaves explicant una veritat per acabar dient mentides o

   si començaves inventant-te una mentida per acabar explicant veritats.

- més he après que si no vius a gust amb tu mateix difícilment viuràs a gust amb qui t'envolta.

- més he aprés que ningú no posa els seus somnis a les mans dels qui els poden destruir.

- més vull creure que les coses que la ciència no pot explicar tenen dret a existir.

- més reconec els ritus que satisfan a l'ànima: dansa, foc, aigua, aire, terra, els càntics, la música, les flors, la bellesa.

- més crec que, per decidir, cal saber renunciar, cal saber perdre unes avantatges i valors, per guanyar-ne uns altres.

-  més clar tinc que el pensament negatiu dóna energia negativa, perquè som allò que pensem.

- més veig que qui no s'accepta a si mateix, és envejós, gelós i destructiu.

- més sé que sense confiança no hi ha relació.

  La desconfiança és falta de fe en si mateix i en els altres.

- més he vist que les persones alegres tenen el do d'alegrar l'ambient on viuen i

  que l'alegria és salut i teràpia al mateix temps.

- més sé que és més fàcil detectar l'error que descobrir la veritat.

- més entenc perquè la naturalesa ens ha donat dues mans: una per ajudar-nos a nosaltres mateixos, l'altre per ajudar els demés.

- més em dono compte que no em faig vell,

  sinó més savi.

Joan Torné Ahicart

July 2014