UN PASSEIG PER LA NOSTRA HISTÒRIA III

Imatge
DE LA CONSOLIDACIÓ DEL TERME A UNA CIUTAT ACOLLIDORA
    LA CONSOLIDACIÓ DEL TERME
      La base territorial dels municipis catalans, des de l'alta edat mitjana, ha estat el terme parroquial. En el cas de Castelldefels, però, el terme parroquial no abastava l'actual extensió. Així, al segle X, data probable de la fundació de Santa Maria de Castelldefels, el terme arribava des dels actuals límits de la riera de Canyars fins a la torre Barona i les muntanyes a ponent de Montserrat per la banda de Sitges. Per la banda de muntanya els límits s'estenien més enllà que en l'actualitat (Primera imatge: Restes ibèriques al castell).

    EL POBLAMENT DISPERS DE SANTA MARIA DE CASTELLDEFELS
      A Santa Maria de Castelldefels el primer poblament va ser dispers, encara que el turó de Santa Maria fou el referent sobre el qual es van construir les primeres vivendes pageses. El terme era un indret hostil i insegur, tant per la seva proximitat al mar com per la perillositat de les muntanyes del Garraf. A aquestes dificultats s'hi sumava l'escassa qualitat agrícola de les terres. Per tot això, Santa Maria de Castelldefels era un lloc escassament poblat (Imatge a l'esquerra d'un text: Fragment de l'estimació de la vàlua de Castelldefels ordenada per Jaume Marc l'any 1489).

    ELS ANTECENDENTS D'UNA SOCIETAT PLURAL: LA IMMIGRACIÓ FRANCESA
      Els anys que van des de finals del segle XV fins a mitjan segle XVII són els de l'estabilització demogràfica, desprès del descens de la població provocat per les epidèmies de la baixa edat mitjana.

      Entre el 1540 i el 1690 es comptabilitza l'arribada de més de 70 persones d'origen occità (actualment, territori francès), que van arribar per culpa de les guerres de religió i la crisi agrària. Val a dir que aquesta immigració va ser inferior en nombre a la registrada en d'altres poblacions.

    LA COLONITZACIÓ DE LES MARINES
      Tot i que ja es va intentar amb anterioritat, la colonització de Les Marines (la franja constanera i plena d'aiguamolls que s'estenia més enllà dels conreus) no es va abordar amb força fins a la década de 1660 per tal d'aprofitar els terrenys per l'us agrícola. Al 1670 es comencen a cultivar les terres situades sota el Camí Ral de València, però el gran pas cap a la colonització de les Marines es produeix al 1721 quan els barons d'Eramprunyà opten per fer un establiment de 3.000 mujades per a un conjunt de promotors agrícoles de Barcelona. D'aquell temps data la construcció de la corredora Mestra.

    UN MÓN DE MASIES
      A diferència amb altres poblacions del voltant, el creixement urbanístic entorn d'un nucli d'origen medieval no es produeix a Castelldefels fins a a la primera meitat del segle XIX. Caldrà esperar a aquesta data per veure, al costat de les grans masies, les casetes, barraques, carrerons i places característiques del nucli antic, un nucli que com a centre tenia l'actual plaça Major. Fins aleshores, Castelldefels va ser un món de masies.

    EL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DEL SEGLE XVIII
      Al llarg del segle XVIII la població de Castelldefels va en augment. Entre el 1716 i 1719 el nombre d'habitants era de 187. Al 1758 hi ha 410 habitants i al 1787, ascenen a 480. Tanmateix, el cens de 1797 assenyala que el nombre de persones que viuen a Castelldefels és de 203 habitants. Aquesta davallada demogràfica va ser producte de les febres, especialment la provocada per la malària. Una crisi sanitària que s'havia gestat prèviament pel fracàs en la dessecació de les Marines. L'arrencada d'inici de segle, lluny de portar la prosperitat, havia engendrat una epidèmia que relegaria Castelldefels fora del progrés contemporani, no només al darrer quart de segle XVIII, sinó de tot el segle següent.

    CREACIÓ D'UNA ESTRUCTURA URBANA
      Castelldefels no va tenir una estructura urbana fins ben entrat el segle XX. Fins a aquell moment va comptar amb un petit nucli al Poble Vell i les barraques dels pescadors de les Botigues estaven molt allunyades, situades prop de les actuals autovia i avinguda dels Banys, i de les cases del Llopart, avui en dia barri de Vista Alegre. Escampades per tot el terme municipal hi havia 88 masies de construcció senzilla, envoltades d'estables, camps de conreu i alguns arbres fruiters.

    LA CIUTAT DE REPÒS I DE VACANCES
      Entre el 1931 i el 1933, el Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l'Arquitectura Contemporània (GATCPAC) va elaborar un pla urbanístic per a la ciutat de Barcelona que contemplava la creació d'un vast complex en part dels municipis de Castelldefels, Gavà i Viladecans: "La Ciutat de Repòs i de Vacances", destinada a cobrir les necessitats de temps lliure de la població, especialment de les classes populars. La "Ciutat" pretenia atraure tant els banyistes de cap de setmana com als que hi volguessin passar el període de vacances. El projecte, tanmateix, va fracassar per la paralització de les expropiacions necessàries i per l'inici de la Guerra Civil.

    EL CREIXEMENT URBANÍSTIC FINS AL 1959
      El sorgiment a Barcelona de una nova classe enriquida i la millora de les comunicacions (construcció de l'autovia al 1954) comporta un descobriment de Castelldefels com a lloc per estiuejar o de segona residència). Al 1957 -en diferents situacions de legalitat o planejament- hi arriba a haver-hi fins a 35 urbanitzacions en fase de realització.

    EL CREIXEMENT EN ELS 60 I 70
      Entre 1950 i 1975 Castelldefels va passar de més de 2.000 habitants empadronats a excedir els 20.000; és a dir, un increment del 888%, la tasa de creixement més alta dels municipis de la zona. Una xifra a la qual cal sumar les persones que ocupaven segones residències i les que anaven a la platja el cap de setmana. La majoria d'aquesta població provenia d'Andalusia (un terç del total), d'Extremadura, Múrcia i la resta de Catalunya, a més de quantitats inferiors de persones d'altres regions d'Espanya i de països europeus i llatinoamericans.

      Aquest creixement de la població va provocar òbviament un augment en la construcció d'habitatges, especialment de blocs de pisos en la dècada dels setanta. En aquesta situació influeixen la demanda d'habitatges a barris nous i l'encariment del sòl urbanizable.

    LA CONSOLIDACIÓ DE BARRIS I DISTRICTES
      A finals dels setanta, el mapa de Castelldefels ja està dividit en cinc districtes que engloben un conjunt de barris que presenten tipologies diferents: el Centre, el Castell, Vista Alegre, Can Roca, Montemar, les urbanitzacions de Bellamar i Poal, Can Bou i la Platja. Al llarg de les dècades següents i fins arribar als nostres dies, la ciutat acaba de cohesionar el seu territori amb la construcció dels barris de Muntanyeta, Can Bou Canyars, Ca n'Alaió i Can Vinader.

    LA CIUTAT ACOLLIDORA D'AVUI
      La cohesió territorial de Castelldefels ha avançat fonamentalment arran de la constitució dels Ajuntaments democràtics, ara ja fa 25 anys. L'objectiu de l'Ajuntament en matèria urbanística ha estat dotar al conjunt de la ciutadania d'unes urbanitzacions dignes, amb equipaments, zones verdes i habitatges. Per això, Castelldefels és una de les ciutats més atractives, esponjades i verdes de la nostra comarca, una ciutat més sostenible que possibilita la tranquilitat i l'esbarjo de les persones.

      Aquesta cohesió territorial ha vingut acompanyada d'una altra realitat: la consolidació d'un teixit humà divers en procedències. Als pioners de la immigració francesa dels segles XVI i XVII i l'esclat immigratori des de diversos punts d'Espanya a partir de la meitat del XX, els van seguir persones vingudes d'arreu del món. En l'actualitat viuen a Castelldefels ciutadans i ciutadanes de prop d'un centenar de nacionalitats diferents que conformen una ciutat acollidora i oberta.



    Matèries relacionades:


    Fulletó en PDF (2 Mb)
↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50