EXPOSICIÓ: LES BRIGADES INTERNACIONALS A CASTELLDEFELS, del 13 de novembre al 14 de maig al Castell de Castelldefels

Imatge
Text de l'exposició (en PDF) situada a les Cavallerisses del Castell de Castelldefels, del 13 de novembre de 2016 al 13 de febrer de 2017, amb motiu dels actes de commemoració de l'octagèsim aniversari de l'arribada dels primers voluntaris de les Brigades Internacionals a Espanya.

Text in english.

Visites escolars gratuïtes:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), les Brigades Internacionals van ser unes unitats militars compostes, principalment, per voluntaris estrangers que procedien de 54 països. Van lluitar a favor de la República espanyola, enfront de les tropes militars dirigides pel general Franco, el qual era ajudat pels exèrcits d'Alemània i Itàlia.

La xifra exacta no és segura. El total inscrit va ser de 35.252 brigadistes (hi ha fonts que parlen de 59.380 persones), però no hi va haver mai més de 20.000 homes alhora. Hi van morir 9.934.

La nacionalitat més nombrosa en brigadistes va ser la francesa, amb uns 10.000 voluntaris. Els alemanys i els austríacs van ser uns 5.000, en la seva majoria exiliats a París i a Brussel·les com a conseqüència de l'ascens del nazisme. Altres contingents importants van ser l'italià (amb 4.000 membres), el britànic (amb 2.500), el nord-americà (2.000) o el miler de sud-americans. Procedien d'estrats socials molt diferents, des d'intel·lectuals a treballadors manuals, i alguns d'ells acabarien convertint-se, per diferents raons, en personatges de notable importància històrica.

VOLUNTARIS EN DEFENSA DE LA REPÚBLICA
La participació de voluntaris estrangers a favor de la República durant la Guerra Civil va ser constant des del començament del conflicte. El 18 de juliol de 1936 mateix, data de l'inici de la guerra, molts atletes que aquell estiu anaven a participar en l'Olimpíada Popular de Barcelona es van unir en una brigada i alguns, com l'austríac Mechter, moririen només un dia després. A l'agost, un batalló format per francesos i belgues va entrar en combat a Irun.

La creació de les Brigades Internacionals
La idea original de la creació de les Brigades Internacionals es va presentar a Moscou el setembre de 1936. Es tractava de captar voluntaris comunistes i no comunistes per participar a la guerra en suport dels republicans espanyols. En un primer moment, el Govern de la República no es va decidir a acceptar la proposta, però va canviar d'opinió a l'octubre, quan els primers combats van mostrar les dificultats per obtenir la victòria.

Els primers passos
La base de les Brigades Internacionals es va situar, en aquell moment, en l'aeròdrom de Los Llanos, a Albacete, on també hi havia l'Estat Major de l'Aviació Republicana. Els primers voluntaris van començar a arribar-hi el 12 d'octubre, però aviat el primer comitè organitzador es va veure superat pel gran nombre de brigadistes i es va transformar en un comitè militar. El francès André Marty va ser anomenat cap de la base i de les Brigades Internacionals.

PER A LA VOSTRA LLIBERTAT I LA NOSTRA
L'enquadrament dels voluntaris en els batallons i columnes que integraven les brigades es va efectuar segons els grups idiomàtics i el seu origen. En un principi, els caps van ser elegits pels propis voluntaris; més tard, i en funció de les necessitats de la guerra, s'hi van encarregar els comandaments.

Al costat de cada cap militar havia un comissari polític, les tasques principals dels quals eren de caràcter polític (mantenir la moral, arengar políticament a les tropes, controlar la seva disposició i ànim, etc.), encara que, de vegades, també havien d'assumir tasques militars.

Es van formar set brigades (anomenades XI, XII, XIII, XIV, XV, 129 i 150), cadascuna de les quals es dividia en tres o quatre batallons d'uns 650 homes. Aquests batallons rebien noms amb un clar contingut polític.

Les primeres operacions de combat en les quals van participar les brigades van ser les de la Batalla de Madrid, a partir del 4 de novembre de 1936, per intentar frenar la primera ofensiva de l'exèrcit franquista. Posteriorment, van estar presents en les més dures i sagnants batalles, com les del Jarama, Guadalajara, Brunete, Belchite, Terol, Aragó i la de l'Ebre.

CAVALLERS DE LA LLIBERTAT DEL MÓN, BON CAMÍ!
L'any 1938 se succeeixen els intents dels organismes internacionals per posar fi a la guerra civil. La República era conscient de la seva feblesa i el govern de Juan Negrín va intentar aconseguir algun acord. Una de les cartes que hi va jugar va ser la de tractar de desinternacionalitzar el conflicte. Per això, el govern republicà va fer públic el 21 de setembre el seu compromís de retirada de les Brigades Internacionals, a l'espera que aquesta decisió servís perquè les potències europees pressionessin Franco.

El 23 de setembre de 1938 els brigadistes van viure el seu últim dia de combat. A finals d'octubre, es van succeir els actes d'homenatge per diferents ciutats espanyoles, el més gran dels quals va ser la desfilada celebrada a Barcelona el 28 d'octubre. La ciutat es va llevar plena de pancartes i cartells al·lusius a les Brigades Internacionals, que van marxar per l'Avinguda 14 d'Abril (actual Av. Diagonal), davant del govern de la República i de la Generalitat, i de més de 300.000 persones, en un ambient altament emotiu, amb un discurs històric de Dolores Ibárruri.

La majoria dels brigadistes supervivents intentaria tornar als seus països, trobant-se al tornar-hi amb diversos problemes donat el ràpid inici de la Segona Guerra Mundial i, més tard, per ser sospitosos de ser comunistes, una vegada iniciada la guerra freda.

El Reial Decret 39/1996, de 19 de gener, va concedir la nacionalitat espanyola als brigadistes. D'aquesta manera es complia la promesa que els va fer Juan Negrín quan van abandonar Espanya.

El 4 d'octubre de 2008, el Consell de Ministres va aprovar un decret pel qual es concedia la nacionalitat espanyola als brigadistes internacionals que havien estat obligats a renunciar a la seva per haver lluitat en defensa de la República Espanyola.

LA PRESÓ DELS BRIGADISTES AL CASTELL DE CASTELLDEFELS
Després del tancament de la presó de les Brigades Internacionals en Camp Lukács (Albacete) i altres presons a Albacete, a causa del avanç de les tropes franquistes, el francès André Marty, comandant en cap de les mateixes, va decidir establir aquesta presó en el Castell de Castelldefels des del mes d'abril de 1938 fins al 22 de gener de 1939, un dia abans de la presa de Castelldefels per l'exèrcit de Franco.

No hi ha xifres segures sobre la quantitat de detinguts al Castell, però en alguns moments hi van haver prop de 400, que convivien en uns espais molt petits.

Va tenir quatre directors: Milan Côpic (cap abans d'una presó a Albacete); Marcel Lantès (des de juny de 1938); Djordjevic (setembre de 1938) i Pietro Celli (fins gener de 1939). Un cinquè responsable, Tony DeMaio, sembla que s'encarregava específicament dels presos dels Estats Units.

El règim de la presó va ser molt dur amb els dos primers directors, amb molts casos de tortures i d'execucions extrajudicials. Al conèixer-se la situació, les autoritats republicanes hi van intervenir. Côpic i Lantès van ser jutjats i condemnats a mort, tot i que no es van arribar a executar les seves sentències.

ALGUNS NOMS PROPIS...
A Castelldefels van estar empresonats brigadistes de tot el món, habitualment per ser desertors, encara que també per la seva falta de disciplina, per les seves idees polítiques o per haver comès algun tipus de delicte penal.

Lògicament, hi va haver moltes històries...

· Jean Dryja, brigadista d'Eslovàquia nascut el 1906, es va enamorar d'una jove del poble i es van casar pel civil. En arribar l'ordre última de retirada, el gener del 1939, la va haver d'abandonar contra la voluntat de tots dos. Ella estava embarassada. Ell no va poder tornar mai a Castelldefels. Malgrat els avatars que una Europa en guerra va reportar a la seva vida en els anys següents, sempre va recordar la Rosa, la seva filla (que continua vivint a la nostra ciutat), a la qual, fins que va morir, va intentar enviar diners periòdicament.
· Paul Wirta, nascut a Finlàndia el 1907, vivia a Aberdeen (EUA). Mariner mercant i sindicalista, el 3 de novembre de 1937 es va allistar en el Batalló Lincoln. Va lluitar a Belchite, Casp o l'Ebre entre el 12 de febrer i el 29 de juliol de 1938, quan va ser ferit en la seva mà esquerra. Potser va ser detingut com desertor després i empresonat a Castelldefels. El retorn al seu país el va fer finalment el 20 de desembre. Com molts altres brigadistes, l'any 1957 encara era investigat pel Comitè d'Activitats Antiamericanes per les seves possibles relacions amb la Unió Soviètica...
· Henri Lamotte, nascut a França l'any 1902, que, després de tres mesos al front, va desertar i va estar detingut a Chinchilla i traslladat posteriorment a Castelldefels l'any 1938. Va ser l'autor de molts dels dibuixos que es veuen a la Capella del Castell.
· Antonio Stoffella, un italià que havia emigrat a França, i que també va ser un altre dels dibuixants de molts dels grafittis que es conserven a la Capella.
· Poul Erik Dreyer, danès, nascut el 1908, capturat al mes de maig de 1938 per desertor, va ser testimoni de tortures a Castelldefels, que publicà al sortir de la presó.
· Alex Marcovitch, jueu, nascut al Regne Unit el 1914. Allistat en les Brigades el 1937, aviat va començar a criticar el seu funcionament, sent arrestat a finals de juny de 1938 per haver-se adormit en una guàrdia. Després de passar per una companyia disciplinària, el 8 de juliol de 1938 va ser enviat al castell de Castelldefels durant sis setmanes. Va ser repatriat el gener del 1939.

Exposició amb el suport de Jordi Lliboutry, Xavier Magrinyà i Yago De Castilla.

  


Revisat: 22/03/2017

↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50