EL CASTELL DE CASTELLDEFELS: UNA LLARGA HISTÒRIA

Durant segles, el Castell ha estat testimoni mut de l'evolució de Castelldefels als seus peus. Els seus murs constitueixen avui l'emblema del ric patrimoni històric-arquitectònic de la ciutat, però en el passat van servir per a la defensa ferma dels seus habitants.

El conjunt del castell
Dalt d'un turó de 59 m d'altura sobre el nivell del mar, dominant la zona sud del Delta del Llobregat i damunt del que en el seu dia va ser un poblat ibèric i, posteriorment, una vil·la romana, s'alça el Castell de Castelldefels.

Segons l'època de construcció, s'hi distingeixen tres sectors:
1) L'església, bastida al segle X, reconstruïda al segle XII i fortificada als segles XIV i XV.
2) El cos A, aixecat el 1550 amb pedra de marès rogenc.
3) El cos B, construït al segle XVIII, amb pedres i maons emblanquinats, que donen una tonalitat beix a aquesta part del Castell.

L'Església, el sector més antic
Al segle X, Castelldefels era terra de frontera amb el Califat musulmà de Còrdova. En aquella època, el comte Sunyer va encomanar al monestir de Sant Cugat l'organització del que en el futur seria Castelldefels.

El castell de Castelldefels al segle XVI. (SPAL, Diputació Barcelona)Sota la direcció d'aquell monestir es va començar a construir l'església de Santa Maria. La primera notícia documental que en tenim és de l'any 967.

Els antecedents de la fortalesa actual: segles XIV i XV
La inestabilitat política i social que va afectar Catalunya al llarg dels segles XIV i XV va comportar la necessitat de consolidar i engrandir les estructures militars. En aquest moment, l'església de Santa Maria es va fortificar.

La documentació escrita ens diu que en aquesta època hi havia, al cim del turó, una casa forta envoltada d'una muralla relativament gran. Aquesta casa forta va desaparèixer poc després i va ser substituïda pel Castell que avui coneixem.

1550: Construcció del Cos A
A mitjans del segle XIV, el centre econòmic europeu es va traslladar de la Mediterrània a l'Atlàntic. Aquest desplaçament es va accentuar després del descobriment d'Amèrica i va fer que les potències europees perdessin interès per la zona mediterrània.El castell de Castelldefels al segle XVI. (SPAL, Diputació Barcelona)

Paral·lelament a aquests fets, l'imperi turc va iniciar una fase expansiva i es va estendre des de les portes de Viena fins a Egipte. Amb l'ajuda dels pirates barbarescos, els turcs van constituir un veritable perill per a la població que habitava a la costa.

Per fer–hi front, Felip II va ordenar bastir una xarxa defensiva de torres i Castells des de Cotlliure a Ayamonte. En aquests moments, a l'any 1550, es va fer construir, amb pedra de marès rogenca, el cos A del Castell.

El castell de Castelldefels al segle XIV. (SPAL, Diputació Barcelona)

 

Segle XVIII: L'ampliació del Castell. Construcció del cos B.
Un cop acabada la Guerra de Successió, el 1714, Catalunya va viure una etapa de creixement econòmic que va deixar empremtes al castell.

El 1717 s'inicien les obres d'ampliació de l'església amb la construcció de la capella de la Salut. Amb motiu de la construcció d'aquesta capella es va constituir la confraria de la Mare de Déu de la Salut. Una de les finalitats d'aquesta associació era el rescat dels captius empresonats pels pirates.

Per fer front a les incursions dels pirates, que encara continuaven actius va caldre ampliar la fortalesa. El 1734 es va bastir el cos occidental del Castell, fet de pedres i maons emblanquinats que van donar a aquest sector una tonalitat beix.


Revisat: 25/01/2008

↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50