Publicacions

Catàleg: Anfibis de Castelldefels i El Garraf

[contingut en curs de realització, aviat estaran les fotos]

Els amfibis són un grup de vertebrats que inclouen a les salamandres, els tritons (amfibis amb cua o urodels), les granotes i els gripaus (amfibis sense cua o anurs).

Encara que la major part dels amfibis són d'hàbits terrestres, sempre necessiten certa humitat ja que tenen la pell nua i es deshidraten fàcilment. A més, per a reproduir-se estan obligats a retornar a l'aigua on es desenvolupa una fase larvària (cap-gros) que després d'una metamorfosi es transformarà en la forma terrestre (gripau o granota).

El fet d'haver de viure a dos medis diferents (aigua i terra), fa que els amfibis siguin molt més sensibles a la intervenció humana. A Catalunya s'han reconegut 14 espècies d'amfibis de les quals 8 estan presents al Garraf. Només falten els tritons i les espècies de zones més septentrionals.

En conseqüència, la fauna d'amfibis del Garraf és diversa tot i l'aparent manca d'aigua superficial a tot el massís.

Gestió:

Dos son els principals factors d'amenaça sobre els amfibis: la pèrdua de punts de reproducció i els atropellaments. La pèrdua de basses, abeuradors i punts d'aigua en general, conseqüència del canvi de les activitats agrícoles i ramaderes de la zona s'ha vist compensada per la realització de mesures correctores i compensatòries per part de l'Administració del Parc Natural del Garraf. La creació de punts d'aigua accesoris a les basses d'incendis i l'adequació d'algunes basses que s'havien abandonat, s'ha traduït en un augment de les poblacions d'amfibis al Massís. Per contra, l'increment del nombre de visitants i segones residències així com l'adequació de determinades vies ha ocasionat un increment del nombre d'atropellaments.

A la plana deltaica la desaparició progressiva d'hàbitats adequats ha fet que espècies encara presents a la dècada dels noranta, desapareguessin. Aquest ha estat el cas del gripau corredor i el d'esperons. Actualment la manca de qualitat d'aigua als canals i el cobriment de molts d'aquests està provocant la disminució de les poblacions de les dues úniques espècies que queden a la plana: la reineta i la granota verda. Els incendis forestals també s'ha comprovat que afecten negativament a les poblacions d'amfibis, especialment de la reineta ja que es tracta d'una espècie força lligada a la vegetació.

  • Salamandra. (Salamandra salamandra). És l'únic amfibi amb cua present al Garraf i no es localitza a la plana deltaica. És fàcilment distingible pel seu disseny de color groc intens sobre el fons negre. Viu a les parts més humides i ombrívoles del Parc.
  • Tòtil. (Alytes obstetricans). Petit gripau de 4 ó 5 cm i aspecte rabassut. És de color marró clar i presenta petites berrugues tacades de groc o taronja. És freqüent al Garraf i se'l pot trobar a algunes zones interiors de la planta deltaica.
  • Reineta. (Hyla meridionalis). De petita mida, és molt fàcil de distingir pel color verd intens i la presència de discs adhesius als dits. Després dels dies de pluja de primavera és fàcil sentir-la cantar enfilada a la vegetació o dins de l'aigua. Encara és relativament freqüent a Castelldefels.
  • Granota verda. (Rana perezi). De mida mitjana, presenta la pell llisa però amb dos plecs dorsolaterals molt marcats. La coloració és molt variable des del verd fins al marró. Sempre la trobarem prop de l'aigua. És molt més abundant a la plana que al Garraf.
  • Gripau d'esperons. (Pelobates cultripes). És un gripau força gran, d'aspecte molt arrodonit. Els ulls són molt prominents i presenta a les extremitats posteriors dos esperons cornis de color negre. És força escàs al Massís i a Castelldefels es va extingir a la dècada dels 90.
  • Gripau corredor. (Bufo calamita). Gripau més petit que el comú, se'l pot distingir d'aquest per la coloració més clara, l'ull de color groc-verdós i per la presència d'una línia groguenca longitudinal al mig del dors. Abundant al Garraf, a Castelldefels només es manté a la zona de ca n'Aymeric.
  • Gripau comú. (Bufo bufo). És molt robust i la pell és molt berrugosa. Les glàndules paròtides del cap estan molt desenvolupades. És de color bru fosc. L'ull és típicament de color vermell. Molt abundant al Garraf, es troba extingit a la plana deltaica.
  • Granoteta de punts. (Pelodytes punctatus). De mida i aspecte semblant al tòtil, és més estilitzat, presenta berrugues tintades de verd al dors. Es troba per tot el Garraf i només a la zona més interior de Castelldefels.

Textos i Fotografies: Albert Montori i Gustavo A. Llorente

↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50