Publicacions

Catàleg: Rèptils de Castelldefels i el Garraf

 

Els rèptils, en el sentit herpetològic reuneixen a grups tan coneguts com les tortugues, cocodrils, llangardaixos i sargantanes (saures) i serps (ofidis).

De fet la paraula rèptil no defineix un grup natural de vertebrats ja que els cocodrils estan més relacionats amb els ocells que amb els altres grups de rèptils i els antecessrors dels mamífers també s'inclouen com a grup reptilià.

Així el grup conegut popularment com rèptils presenta el cos cobert d'escates, són ectoterms ( la temperatura del cos prové no del seu metabolisme, sinó de fons externes), el cor té dos aurícules i un ventricle (excepte en els cocodrils), i no presenten fases larvàries com els amfibis. L'ou reptilià presenta una membrana coneguda com amnios que envolta l'embrió. L'espai delimitat per l'amnios està ple de líquid que proporciona un medi aquàtic necessari per el desenvolupament embrionari.

Els rèptils són animals que precisen d'una font externa de calor, que en el nostre cas és el Sol. Habitualment els podrem observar capturant calor a les roques, parets o a zones esclarissades entre la vegetació.

Han de patir sovint el malefici de ser considerats animals menyspreables i són moltes les llegendes que circulen al voltant dels rèptils. Molt al contari, són animals inofensius la majoria (encara que alguna espècie sigui verinosa) que fugen al ser sorpresos. Des del punt de vista ecològic són molt importants per als ecosistemes ja que ocupen una posició intermèdia, sent predadors i preses al mateix temps. Moren sovint atropellats a la carretera on van a escalfar-se. També pateixen els efectes dels incendis forestals.

  • Dragó comú (Tarentola mauritanica). Saure de mida mitjana de color gris clar fins a negre, que arriba a uns 15 cm. Robust, ulls sense parpelles i amb pupil.la vertical. Cos berrugós, extremitats curtes amb dits amples proveïts de làmines adhesives a la part inferior que li permeten enfilar-se per roques i parets. Nocturn. Abundant tant a Castelldefels com al Garraf.
  • Dragó rosat (Hemidactylus turcicus). Semblant a l'espècie anterior. Arriba a 10 cm de longitud total. Coloració dorsal rosada amb taques fosques. Dits amb dos fileres de làmines adhesives a la part inferior i ungles ben desenvolupades. Nocturn. Escàs, no es troba a l'interior del massís del Garraf.
  • Vidriol (Anguis fragilis). Saure allargat amb potes atrofiades. Cos cilíndric sense coll i ulls amb parpelles. Arriba als 30 cm de longitud. Coloració gris o coure de caire metàl.lic. La cua es trenca amb facilitat. Freqüent en llocs humits, al massís del Garraf i a Castelldefels.
  • Lludrió llistat (Chalcides striatus). Cos cilíndric i llarg amb potes molt petites amb tres dits minúsculs. Assoleix 40 cm. Cua llarga. Escates llises i brillants. Coloració grisa o bruna amb tonalitats metàl.liques. Dors llistat amb 9 línies fosques. Molt escàs al Garraf i absent a Castelldefels.
  • Tortuga mediterrànea (Testudo hermanni). Tortuga terrestre amb closca bombada de color groc amb taques negres. Arriba als 20 cm de llargària. Mascles més petits que les femelles. Aquesta espècie només té una població autòctona a Les Albères (Girona). Introduïda al massís del Garraf.
  • Tortugade rierol (Mauremys leprosa).És una espècie autòctona que es distribueix principalment a la plana pels canals i punts d'aigua . Al Garraf potser que existeixi algun exemplar en els rierols de la part sud. Closca de color oliva o bru. El coll amb línies sinuoses groguenques. Assoleix 20 cm de longitud.
  • Llangardaix ocel·lat (Lacerta lepida). Saure gran (60 cm). Cap gran, cos robust i cua llarga. Color verd amb taques o reticulat negre. Ocel.les blaus als costats del cos. Ocupa biòtops molt variats. Ben distribuït al massís del Garraf. A Castelldefels es considera extingit.
  • Sargantaner groc (Psammodromus algirus). Sargantana robusta. Assoleix fins  30 cm. Cua molt llarga. Dors recobert d'escates imbricades i carenades. Coloració bruna més o menys fosca amb dues línies longitudinals groguenques. Molt abundant al Garraf i molt comú a les zones més baixes.
  • Sargantaner petit (Psammodromus hispanicus). Sargantana petita (fins  15 cm). Escates dorsals carenades i imbricades. Coloració grisenca. Disseny dorsal reticulat. No es troba al Garraf i està extingit a Castelldefels en època recent. La població més propera està situada a la platja del Prat.
  • Sargantana ibèrica (Podarcis hispanica). Sargantana petita (fins 15 cm). Cos i cap aplanats. Escates granulars. Coloració i disseny molt variats. Tonalitats verdoses o brunes. Abundant tant al massís com a la plana i, fins i tot a la platja. A la plana està en regressió.
  • Serp blanca (Elaphe scalaris). Serp gran (150 cm). Cap relativament petit. Coloració uniforme de color bru clar amb dues línies negres longitudinals característiques. Joves més grisos amb les línies unides a intervals per bandes fosques com una escala de corda. Abundant al massís i més escassa a la plana deltaïca.
  • Serp verda (Malpolon monspessulanus). Serp molt gran (200 cm).Cap llarg amb ulls grossos situats sota unes crestes prominents. Color verd que es transforma en negre a la part del coll. Abundant al massís com a la plana.
  • Serp d'aigua (Natrix maura). Serp petita (70 cm). Cap ample que s'aplana i assoleix una forma triangular quan la serp se sent amenaçada. Escates carenades. Coloració grisa, fins verdosa. Disseny en ziga-zaga freqüent. Molt lligada als ambients aquàtics. Escasa al massís i més abundant a la plana.
  • Serp de collaret (Natrix natrix). Serp mitjana (120 cm). Cap gran. Escates carenades. Coloració oliva amb taques distribuïdes arreu del dors. Els joves amb un collaret groc característic. Lligada als ambients aquàtics però es troba freqüentment a terra. Escassa a la plana i més abundant al massís.
  • Serp llisa meridional (Coronella girondica). Serp petita i prima (75 cm). Cap petit. Coloració gris o bruna amb bandes fosques obliqües. El ventre és blanquinós o ataronjat. Reletivament escassa i difícil de trobar.
  • Serp de ferradura (Coluber hippocrepis). Colobra mitjana o gran (180 cm). Ulls grans. Cap ovalat. Cos esvelt. Coloració dorsal crema clar fins a gris fosc. Taques romboïdals molt grosses de color bru fosc o negre. És freqüent en llocs secs. Àmpliament distribuïda al massís del Garraf i és més rara a la plana.
  • Escurçó ibèric (Vipera latasti). Serp petita (60 cm). Cap triangular amb el musell aixecat. Escates carenades. Ulls amb pupil.la vertical. Espècie verinosa. Coloració grisa amb una ziga-zaga fosca molt marcada al dors. Escassa al massís i absent a la plana.
  • Tortuga de Florida (Trachemys scripta). És una tortuga forània, molt aquàtica que ha estat introduïda a molts indrets arreu de Catalunya. Closca de color oliva o bru amb un reticutat de bandes o línies grogues. El cap presenta dues taques vermelles molt conspícues. Abundant a la plana i al Garraf degut a repetides introduccions.

Textos i Fotografies: Albert Montori i Gustavo A. Llorente

↑ pujar
©
Ajuntament de Castelldefels
Plaça de l'Església, 1 - 08860 Castelldefels
Telèfon: 93 665 11 50